Situció: a 3km de Kanz Erremal i a Uns 30 km al sud de Rissani
Merzouga és un petit poble de cases de fang i palla, al costat de l'Erg Chebbi, l'únic erg veritable del Sàhara marroquí. La duna més alta de tot l'erg porta el seu nom: la Gran Duna de Merzouga.
L'activitat del poble es concentra bàsicament en un bulliciós carrer principal on, tot i les petites dimensions del poble, hi podem trobar gairebé de tot: basars, tendes de comestibles, de roba, locutoris, tallers mecànics,... És interessant deixar-se perdre pels carrerons estrets del poble, i sorprendre's per la vivacitat cromàtica de les portes de totes les cases, o bé endinsar-se en el seu preciós palmerar i impregnar-se de la tranquil•litat que s'hi respira.

Situació: El llac de Merzouga, Dayet Srji està situat a 5km al sud-est del poble de Merzouga
Punt GPS: N=31 06 126/W= 4 03 956
Dayet Srji és la resta d'un llac més important que ocupava la zona a l'època del Sàhara humit. S'estén sobre la hamada negra que voreja la riba occidental de l'Erg Chebbi, entre l'oued Ziz i la petita vila de Merzouga. Durant l'hivern, el llac alberga colònies de flamencs roses (Phoenicopterus ruber), així com nombrosos ocells migratoris. Les seves ribes estan pràcticament desproveïdes de vegetació, tan sols alguns arbusts que creixen sota la dependència de les fluctuacions de l'aigua les tenyeixen lleument de color verd. A la primavera, quan el nivell del llac arriba al seu màxim i les calors premonitòries de l'estiu arriben, el contrast entre l'aridesa del paisatge i la massa d'aigua presonera al desert, es fa més patent. Aleshores les dunes, majestuoses, semblen reflectir-se en les aigües calmades del llac.

Situació: Rissani es troba a uns 15km al sud d'Erfoud
Al cor del Tafilalet, la petita població de Rissani constituïa fins fa un parell d'anys el final de la carretera, el lloc on la vall del Ziz s'esgota donant pas al “res” de la sorra i pedra que conforma el desert.
Va ser des de Rissani d'on els filali (ancestres de la dinastia alauí de l'actualitat) partiren vers el nord per derrocar els saadís i ocupar-ne el seu tron.

Situació: Hi ha varies zones d'extracció de fòssils a les rodalies d'Erfoud, seguint la pista de Merzouga
Punt GPS: N=31 18 188/W= 3 58 678
El poble és ple de ciclistes enturbanats que el recorren amb vitrines d'alumni al portamaletes. En aquestes vitrines habiten curiosos cefalòpodes. Des de ben petits la quitxalla d'Erfoud va a pescar a la sorra per obtenir pedres de formes estranyes i noms científics: Orthocers, gonatites, trilobites, phacops... Els afores d'Erfoud estan poblats d'una gran quantitat de fòssils del devonià.
Durant aquest període de la història del nostre planeta, quan la vida encara no havia sortit a la terra ferma, el mar recobria aquesta part del Marroc.  Al devonià mitjà (fa 370 milions d'anys) la profunditat del mar disminuí i algunes zones emergiren, com el Maader i el Tafilalet. Allí, en els mars menys profunds, s'afavorí una sedimentació lenta, i un gran nombre de cefalòpodes van quedar retinguts. Els fangs calcaris estaven carregats d'òxids i de carbonats fèrrics que amb el temps han donat aquest color negre als fòssils d'Erfoud.

La regió de Taouz s'anuncia al visitant com al darrera etapa abans de l'aventura Sahariana.
Taouz és un dels emplaçaments militars més avançats al llarg de la frontera que separa el Marroc d'Algeria. A partir d'aquí s'estén la hamada del Guir, aquesta vasta extensió calcàreo-gresosa que separa el Tafilalet del mar de sorra del Gran Erg occidental. La regió és digne d'interès pels naturalistes, geòlegs i paleontòlegs.
Hi ha nombrosos afloraments de fòssils. Són tan abundosos que només cal acotar-se per trobar-ne uns quants.
En l'espessor de les capes més profundes de la regió els paleontòlegs han trobat múltiples fòssils de dinosaures. Els dinosaures, apareguts fa més de 230 milions d'anys, vivien aquí degut al clima càlid i humid, ja que la regió es presentava sota l'aspecte de grans llacunes rodejades d'una gran vegetació tropical. Aquestes llacunes, avui sota la forma de gres roig, daten de 100 milions d'anys i han revelat un dels conjunts de dinosaures més variats de l'Àfrica.
Al nord, en l'antic massís, s'extreu el mineral de plom. Les mines de la regió s'exploten des de l'Edat Mitjana, però són els portuguesos qui, al s. XVI, donaren la veritable empenta a l'explotació minera. La regió de Taouza, com la de Foum Zguid, a l'oest de la vall del Draa, amaga també magnífics gravats rupestres del període dels pastors del Sàhara humid.